Uzbekistan i Tadjikistan: el cor de la Ruta de la Seda

La Ruta de la Seda va arribar a ser una ruta comercial des del segle III aC. i que va existir fins al segle XVI de la nostra era.

Les ciutats comercials situades al llarg de la Ruta de la Seda van viure guerres devastadores, incendis, gana i plagues. Algunes van caure en l’oblit deixant les ruïnes sense nom per als seus descendents, d’altres que van renéixer més d’una vegada per sorprendre el món amb les seves riqueses, el blau de les cúpules i la terracota i els ornaments de mausoleus i mesquites.

Durant segles multitud de races que parlaven idiomes diferents van omplir basars, llargues caravanes que recorrien camins polsegosos que portaven gemmes, sedes precioses, espècies, tints, or, plata, ocells exòtics i animals van començar la venda i la seva comercialització des de Orient a Occident.

La Ruta de la Seda és un dels èxits més significatius i importants creats per l’home. Les extenses i diverses connexions de les rutes de les caravanes van creuar Europa i Àsia, des de la Xina fins a la costa mediterrània, ia més de les relacions comercials que s’hi van establir, també va provocar innombrables intercanvis culturals entre l’est i l’oest.

Las caravanas salían con la seda de China, las especies y las piedras preciosas de la India, la plata de Irán, los tejidos de Bizancio, los esclavos de Turquía, la cerámica de Afrosiab, y muchas otras mercancías, se movieron a través de los deserts de Kara-Kum y de Kyzyl-Kum, las extensas estepas de Sary-Arka, las montañas del Pamir, de Tian Shan, de Altai y de Karatau, y, los ríos Murgab, Amu-Darya y Syr- Darya. Y en el mapa aparecieron ricas e importantes ciudades: Xian, Lanzhou, Kashgar, Merv, Bukhara, Samarcanda, Khiva, Penjikent, Shimkent Tash-Rabat, Bam, Bagdad, Istanbul… y muchas otras.

El pioner de la Ruta de la Seda, segons la tradició històrica va ser Chzan Tsan, un diplomàtic xinès que va viure al segle I a.C. Més tard, van aparèixer aventurers com Marco Polo o Francesco Pegolotti que van donar a conèixer aquesta famosa ruta comercial al món occidental.

La paradoxa és que el nom de Ruta de la Seda no va aparèixer fins al segle XIX. El nom va ser proposat per Ferdinand von Richthofen, autor de diferents treballs sobre la geografia de Xina i l’orografia d’Àsia. Avui coneixem aquest nom a tot el món i en gran part gràcies a la UNESCO.

La ruta de la Seda és una ruta comercial, de diàleg, de comprensió mútua i de l’apropament de cultures. L’arquitectura esplèndida, la sorprenent naturalesa, el vent calent del desert, els alts cims de les muntanyes i el més important, la gentilesa de tots els pobles amb què ens trobarem ens permet mirar al passat, per veure el present.