Arquitectura que ens resulta familiar
Que bonic és visitar un lloc que t’obliga a imaginar! Orà és avui, en molts sentits, una ciutat decadent, hereva d’un passat espanyol i francès que el va premiar amb edificis d’arquitectura molt bella que avui se sostenen drets simplement perquè estaven ben construïts.
Però aquí comença la màgia. Aquí t’imagines com va ser i com va voler ser Orà, una ciutat que avui és bulliciosa i sembla desconnectada de la resta d’Algèria.
Amb què em quedo?
Edificis de diferents èpoques competeixen per atraure la nostra mirada. La meva en concret es va enamorar d’alguns llocs que val la pena visitar: l’estació de tren dissenyada per Albert Bellu d’estil neomorisc, la plaça de bous (Una plaça de bous a Algèria!) i la casa natal d’Yves Saint Laurent.
També crida l’atenció el Teatre Regional d’Orà, d’estil barroc colonial, la sinagoga, l’Església del Sacré Coeur -convertida en biblioteca- que forma part d’aquest catàleg d’influències històriques àrabs, otomanes, espanyoles i franceses visibles als edificis de la ciutat.
Perquè és decorosa…
Quan vas amb la ment oberta i sense complexos passen coses meravelloses. A Orà, és clar, també. La sinagoga, de què parlava abans, serà convertida en mesquita. Avui està tancada als turistes, però, un amable ciutadà algerià que hi era em va permetre entrar. La clau d’accés va ser dir-li que l’islam era al meu cor i que potser era la meva única oportunitat de visitar aquell lloc.
L’home, apiadat pel meu argument, em va dir que com que tenia una actitud decorosa em permetia entrar. I vaig entrar.
No tot és arquitectura
La vida de la gent, els cafès, els infants, els mercats… En els viatges, la meva mirada se’n va més cap a aquesta direcció que no pas cap als edificis. I a Orà no vols tancar els ulls, per poder completar tot el mosaic que tens al davant.
I entre edificis i vida quotidiana encara queda una cosa molt important: no te’n pots anar d’Orà sense tastar la karantina, una mena de massa feta amb farina de cigró, ous, aigua, oli i sal. Si heu provat aquesta delícia, només us queda pujar a Santa Cruz per tenir la millor vista panoràmica d’una ciutat que va ser capaç de sorprendre’m.
Roser Lloveras
