Com va començar tot
Molts coneixen la meva passió per Turquia. Molts saben que ve d’anys enrere. concretament d’un fred de gener de 1990.
Vaig aterrar a Istanbul un dia plomís. Davant els meus ulls, una ciutat en blanc i negre. Un cromatisme causat pel clima d’aquell dia però també per l’aspecte de la ciutat aleshores. Els carrers estaven atrotinats, el pont sobre el Bòsfor, que encara era de fusta, connectava amb el barri de la Torre Galata on l’autenticitat del lloc no dissimulava la seva decadència.
Han passat anys i els canvis flueixen. Avui és una ciutat moderna, segura i tan bonica com abans. I ho és perquè aquesta transformació s’ha produït sense que perdi la seva essència, sense que desaparegui la percepció del valor valuós del seu passat.
Com a casa
Moltes vegades viatgem amb la intenció d’integrar-nos el màxim possible, volem ser una més, viure com viuen els nadius del lloc. Però això no és qüestió de desitjar-ho. Només de vegades passa. I ho fa perquè realment es produeix una connexió especial.
Aquesta és la connexió que tinc amb Turquia i sobretot amb Istanbul. Els minarets esmolats, els netejabotes al carrer, el bullici per tot arreu va exercir des del primer dia un magnetisme poderós que encara conservo. Que sempre conservaré.
Santa Sofia, la Mesquita Blava, el Palau de Topkapi…
Sí. Istanbul és meravellós. Els seus monuments són únics, bells, imponents però per sobre d’ells, en aquesta ciutat se sent el poderós influx del seu enclavament únic.
Aquest pont entre Europa i Àsia, aquest passat romà, bizantí i otomà, aquest caràcter obert… Tot això és el que fa incomparable Istanbul, el que fa que es creï una comunió per sempre.
I en aquest enllaç gairebé místic acabes entrant al cafè més senzill de la ciutat i fumes una narguile barrejant dues paraules en turc, tres en àrab, quatre en anglès i deu en català. Els gestos i les mirades còmplices fan la màgia. Una màgia que fa que un dia descobreixis el secret per poder contemplar la ciutat des del sostre del Gran Basar i un altre dia a passejar entre les tulipes més belles.
I sé que en el meu proper viatge descobriré un altre secret dels molts que té guardats Istanbul.
Napoleó ho va dir: «si el món fos un sol país, Istanbul seria la seva capital».
Sigui.
Roser Lloveras
