Kazakhstan per Yolanda Saumell
Traca-traca, traca-traca… amb aquest soroll constant, metàl·lic i harmònic no em va ser difícil agafar el son. Em dirigia des d’Almaty a Shymkent en un vell ferrocarril d’època soviètica aprofitant les hores de la nit, i cobrir així els gairebé 700 quilòmetres que separen l’antiga capital del Kazakhstan amb la tercera ciutat del país, ja no gaire lluny de la frontera amb l’Uzbekistan.
Podíem haver pres un talgo, molt més modern, o creuar el sud d’aquest país amb avió. Però quan es viatja sovint, no sempre es poden escollir les hores i el mitjà transport preferit, així que em vaig prendre el llarg trajecte fins a Shymkent com una nova experiència en el meu afany per conèixer millor aquesta exrepública soviètica, la segona més extensa de l’antiga URSS després de la Federació Russa.
Un país interior
Kazakhstan es troba al cor de l’Àsia Central, al mateix ventre de la gran Rússia. El país és immens. La superfície quintuplica la d’Espanya, tot i que els únics mars que reconeix són el Caspi, l’Aral i el Balkash. En realitat tres llacs tancats -en gran part d’aigua salada- que s’alimenten únicament d’uns quants rius que desguassen cada dia amb menys cabal. Els kazakhs són, per tant, gent d’interior i poc dotats d’aventures marineres.
Com que és un país tan extens, és fàcil que aquest sigui una cosa diversa. Al nord predomina l’estepa, una immensa plana erma. A la zona central, hi ha abundància de turons. El sud és terra d’altures, amb les muntanyes Altai i Tien Shan com a massissos més destacats. El clima, en general, és continental, i això significa temperatures extremes a l’estiu ia l’hivern, encara que al sud, i gràcies a l’altitud, els estius són una mica més frescos.
A nivell cultural, la meitat de la gent són de fe musulmana -sunites- i un terç es declara ortodox. El 99% dels kazakhs estan alfabetitzats, i el 60% viuen a ciutats, fet que suposa la taxa més alta d’urbanització entre les antigues repúbliques soviètiques de l’Àsia Central.
…Però amb un bosc sota l’aigua
I què veure al Kazakhstan? Molt més del que s’ha imaginat. D’entrada, no em perdria alguns dels entorns naturals més sorprenents del país. Això és el canó de Charyn i els llacs Kolsay. El Parc Nacional de Charyn, no gaire lluny d’Almaty, està travessat per un riu del mateix nom. Després d’abandonar les muntanyes Tien Shan, aquest ha creat, amb el pas del temps, un increïble i bell congost que més d’un ha comparat amb el Grand Canyon als Estats Units. Hi predomina l’espectacularitat del paisatge. El lloc, que dubta, és fascinant.
Els llacs Kolsay, en canvi, són tres llacunes de caràcter alpí que estan situades al voltant dels dos mil metres d’alçada. El color blau fosc de les aigües, i el silenci i la tranquil·litat que les envolta fan d’aquesta excursió un paisatge a recordar. La postal s’assembla molt a un bol de vidre, de color turquesa, al peu de grans muntanyes. A més, per a qui li agradi practicar el senderisme i el muntanyisme no podrà escapar-se d’un panorama tan seductor: boscos d’arbres de fulla ampla, avets i prats típicament alpins. Altitud, naturalesa espessa i molt d’aire fresc.
Tampoc no em perdria el llac Kaindy, un idíl·lic ibò de muntanya que es va formar després d’un terratrèmol el 1911. Un gran lliscament de terres va crear, per atzar, un dic natural. Successivament, l’aigua de pluja va omplir la vall i va crear el llac. El lloc és famós per la quantitat d’avets morts i blanquejats que surten de l’aigua. Els arbres, juntament amb l’aigua de color turquesa, en fan espectacle increïble. La imaginació encara és més impressionant, ja que els arbres no s’han descompost i creen una visió surrealista d’un bosc sota l’aigua.
Trio d’asos
Les grans urbs del país són Almaty, Shymkent i Astanà. Un trio d’asos obligat per guanyar la partida en qualsevol viatge al Kazakhstan. Astanà, la capital del país des del 1997, és una ciutat una mica artificial. Sorgida al voltant d’una fortalesa russa del segle XIX, erigida per controlar els pobles turcòmans de l’Àsia Central, avui és una moderna concentració urbana que supera els 700.000 habitants. Similar, com a concepte, a Dubai -però si tant poder- aquest any 2017 Astanà ha albergat una Exposició Universal que li ha donat certa notorietat internacional.
En canvi, Almaty va ser la primera metròpoli dels kazakhs i la seva capital en temps dels soviètics. Cal destacar la catedral ortodoxa de l´Ascensió, el museu d´instruments musicals i el centre Sunkar, una granja avícola d´aus rapinyaires on és possible descobrir l´increïble art de la falconeria i la caça del falcó.
La tercera gran ciutat, ia la qual em dirigeixo, Shymkent, se situa a un centenar de quilòmetres de l’Uzbekistan. És un bon punt de partida per conèixer Turquestan (no confondre amb el país Turkmenistan), un antic punt estratègic de la Gran Ruta de la Seda i un dels enclavaments sants de l’Islam. Des de Shymkent és accessible també el Parc Nacional d’Aksu-Zhabagly, on hi ha algun bec que supera fins i tot els quatre mil metres d’alçada.
Kazakhstan és un país a descobrir
Kazakhstan gaudeix, en general, de bons allotjaments als principals reclams turístics. Hi ha presència de cadenes internacionals com Radisson, Marriot, Intercontinental, Ritz Carlton i Rixos en categories luxe i Hilton. També és possible trobar algunes quatre estrelles interessants. Els parcs nacionals acullen, però, allotjaments rurals de tipus familiar que resulten ser instal·lacions netes i correctes, però molt bàsiques.
La gran majoria dels cartells estan redactats majoritàriament en alfabet ciríl·lic, que és l’usat tradicionalment per les llengües russa i kazakh. Tot i que aquesta última té la particularitat de poder ser escrita també en grafia àrab, entre la minoria kazakh que resideix a la Xina, i en caràcters llatins. És més. Des del passat mes d’abril del 2017, Kazakhstan ha imposat aquest alfabet com l’oficial a la república, seguint el camí de les seves terres germanes d’Uzbekistan, Turkmenistan i Azerbaidjan. Veurem, amb el pas dels anys, l‟impacte real de tal mesura.
L’anglès, per cert, és poc parlat als carrers del país, a les seves estacions i al mateix tren on em trobo. Per sort, o no, aquesta és encara una terra incognita per descobrir per part del turisme occidental. Potser no hi ha millor moment històric com l’actual per endinsar-se en aquest país. No tinc cap dubte que el país es modernitzarà encara més en els propers anys. Sense anar més lluny, des del gener passat ja no cal visat per accedir-hi des d’Espanya.
Un murmuri em fa tornar a la realitat. El sotragueig del tren s’ha reduït. Els llums envaeixen la foscor. El ferrocarril en redueix la velocitat. Hi ha un despertar general. Estem entrant a l’estació de Shymkent. S’acaba el somni? Després de descobrir el sud del Kazakhstan m’esperen noves experiències a l’Àsia Central. Prometo anar explicant-les.
Jordi Ferrer
