Sentir-se com una nena
De petita havia somiat el desert del Gobi. I el somni s?ha complert. Hi he viatjat i m’he vist com un gra de sorra.
He tingut l’oportunitat de tornar-me a sentir com una nena.
La meva primera reacció en trepitjar la mítica sorra ha estat la de arrencar a córrer i cridar al mig del no-res.
Primer, Ulan Bator
Abans d’arribar al desert cal anar a Ulan Bator (que vol dir heroi vermell).
Ulan Bator és una ciutat amb nom mític i màgic. Que sona a exotisme ia essència oriental i que en té molt. Però també molt de veneració al seu heroi Gengis Kan i, sí, també, vestigis de la petjada soviètica.
En definitiva, una ciutat interessant més que bella i agradable més que intensa.
El Gobi i el seu cant
El desert del Gobi és immens (1.600 km de longitud i entre 500 i 1000 km d’amplada).
En aquest espai descomunal hi ha àmplies zones d’estepa, de muntanyes i, és clar, també de dunes. És un dels deserts amb més diversitat.
La zona de dunes, coneguda com Sorres de Khongor, s’estén per una franja de 180 per 25 km. Al voltant, les sorres estan flanquejades per muntanyes i rius que permeten que creixi l’herba verda. És impossible que un paisatge així pugui defraudar algú.
A les Sorres de Khongor se les coneix també com les Dunes Cantants pel so que crea el vent quan mou els grans de sorra. Un al·licient més per a aquesta destinació única.
Molt més que desert
Mongòlia és molt més que el Gobi.
Quan visites aquest país t’emportes una col·lecció d’imatges irrepetibles de valls verdes, rajades de camells en llibertat i gent autèntica i hospitalària que no ha abandonat la seva manera nòmada de viure.
Són moltes les raons per les quals viatjar a Mongòlia és fer realitat un somni.
(Totes les fotografies que acompanyen aquest article estan fetes per Roser Lloveras a Mongòlia a l’estiu de 2026).
Roser Lloveras
