Índia: vibrant, ancestral, mística

Un país gegantí, un subcontinent emmarcat pels majestuosos Himàlaies al nord i costes interminables que tanquen una cultura única. És l’Índia.

L’Himàlaia sembla exercir com a guardià d’un antic misticisme. Al sud, molt més al sud, les palmeres es bressolen suaument amb la brisa de l’oceà Índic. Allà on vagis, l’aroma a espècies omplen l’aire de promeses de descobriments inoblidables. 

Color, molt de color. Els carrers de l’Índia sempre estan plens de gent i la seva vestimenta sempre és de colors vius. La cuina també té color. I calor. Tan picant com puguis imaginar, tan variada com desitges. Els cels semblen pintats per un artista a qui agrada abusar del porpra i del taronja. 

Seguim amb el color. Visitem la ciutat rosa, Jaipur, amb la seva arquitectura que és reconeixible testament del seu passat opulent i del seu art. 

Des d’allà, el desert del Rajasthan ens promet records de guerrers i de vida refinada a les seves fortaleses i palaus.

I un dia arribes al Taj Mahal i saps al moment que ets davant d’una de les meravelles del món. La seva història és bella, la ubicació és bella, la seva arquitectura també.

Volent o sense voler veuràs rituals al riu Ganges, el riu sagrat, que té a Varanasi l’epicentre de la devoció on el ritu recorda el cicle interminable de la vida, la mort i la reencarnació.

A les coves d’Ajanta et sorprens, als rius de Kerala et relaxes, a Pondicherry redescobreixes el colonialisme francès, a Goa retrobes l’esperit més plàcid.

Índia és així, inacabable. Temples amb escultures prodigioses, jungles amb grans felins, carreteres amb camions que resulten inversemblants, festes enlluernadores, espiritualitat omnipresent… 

Índia té un magnetisme poderós encara que el viatger percebrà fàcilment la pobresa i descobrirà com la burocràcia pot alentir les coses. Però aquesta és la màgia d’un destí que no és només gran en dimensions. És gran en experiències.